LA MUJER EN LA ALEMANIA DEL ESTE

Advertisements

EL PODER DE L’IMAGINACIÓ

Disseny portada de: Ana M. Lopez – Blog: https://colordonyana.wordpress.com/

Presentació (a carrec meu)
“Quan els participants de Seniorlab es va plantejar la realització d’aquest projecte, les reaccions van ser d’allò més variat, encara que hi havia un nexe comú i era que segons ells: no serien capaços de fer-ho.
Com podem veure sí que ha estat possible i el resultat són aquests 26 contes, on podem trobar: imaginació, amor i en algun cas, sentiments trobats.
Ens parlen de tradicions, companyonia, natura, esforç, i fins i tot realitat injusta.
En moltes ocasions podem veure com davant d’un paper som capaços de deixar que els nostres sentiments flueixin, ens ajuda a descarregar aquests moments de la nostra vida en què la nostra sensibilitat, ràbia, afecte o desesperació necessiten d’una vàlvula d’escapament i que millor que explicà una història.
Llògicament també hi havia uns objectius pedagògics dels quals van ser a grosso modo: despertat l’apartat creatiu, buscar la complicitat i col-laboració generacional, sense oblidar-nos de l’aprenentatge tecnològic i sobretot conscienciar els participants que tenen una gran imaginació, encara que ells en aquell moment el desconeguessin.
Els participants de Seniorlab són els protagonistes d’aquesta història, d’aquest projecte i esperem que de molts altres treballs, amb els que continuarem gaudin de la feina ben feta. Feliçitats i endavant”.

Adjunto el comentari d’una persona que participa els nostres tallers i que crec reflecteix el pensament general de tots els participants.

Joana Carbonell
“Un taller d’una experiència reeixida. Els contes, son contes, son el pensament lliure i cadascú, ho ha expressat amb experiències, sentiments, i sobretot amb el cor.
El PROLEG del periodista German Sierra, ens posa en un llistó molt alt, la qual ens fa molt cofois, i des de aquí li agraïm les seves lletres.
Així mateix a LA IDEA DE SENIORLAB, professora Dolors Solano que ens va donar els ànim per emprendre aquest repte”.

HERBES AROMÀTIQUES I LLEGENDES

cocinando
Imatge propietat de Ana M. Lopez (colordonyana.wordpress.com)
Aquest article acompanya el post titulat: LA SAL DE LA VIDA Y OTRAS HIERBAS (Treball realitzat per: Teresa Jimenez i Antonio Torres).
El arte del condimento
El condimento de los platos es un arte, y numerosos estudios lo respaldan.
Es curioso ver como el hecho de añadir una hierba concreta, no solo realza el sabor de la materia prima, sino que además añade propiedades nutritivas y digestivas.
Cada país y región tienen su pequeño decálogo de hierbas, que han ido pasando de madres a hijas, haciendo de ello un tesoro y pasando a formar parte de la memoria cultural.
Como he leído en la web: http://www.sabormediterraneo.com/cocina/plantas%20aromaticas.htm
“utilizarlas en la justa medida es un arte” y “elegir la planta aromática que necesita cada plato una ciencia”, totalmente de acuerdo con esta definición, hemos de ser cuidadosos y tener muy presente que “el menos es más”, la intención es resaltar y potenciar sabores, no anular.
Y ahora un poco de mito y leyenda o no.
“Cuenta el mito que el dios Apolo se enamoró perdidamente de la ninfa Dafne. Ésta consagraba su virginidad a la diosa Venus y no deseaba entregarse a ningún hombre, incluido Apolo. Ante sus insistentes persecuciones, decidió pedir amparo a las divinidades. Desde el Olimpo, los dioses escucharon sus súplicas y se apiadaron de la joven. Así, una tarde que Apolo perseguía a su amor por el bosque consiguió acercarse lo suficiente para tocar su piel. Al instante, Dafne se convirtió en un hermoso laurel ante el que Apolo lloró por su amada”

http://plantas.facilisimo.com/reportajes/consejos/culto-a-las-plantas-desde-la-antig-edad-al-siglo-xxi_184350.html

Desde el trabajo realizado por Teresa y Antonio, me gustaría sensibilizar a todos, respecto a que no debemos olvidar que el hábitat natural de todas las plantas es el bosque, por lo tanto proporcionémosle el respeto que se merece.

Bien, relajémonos y veamos frente a una buena taza de hierbas este proyecto, el cual con la sola visión de las imágenes nos recuerda que nos falta alguna cosita en nuestra cocina y nos activa las papilas, que aproveche.

ARTICLE: EL BOSC

This slideshow requires JavaScript.

Aquest article acompanya el post titulat: EL BOSC I ELS SEUS ELEMENTS (Treball realitzat per: Joana Carbonell).
Aprendre, coneixen, viure i gaudir, aquestes serien les definicions del per que ens agrada el bosc.
El bosc es molt més que plantes, arbres i sotabosc, es vida, cultura, el pulmó de la mara terra.
Hi ha cultures que adoren la terra, per que es font de vida, tan per els humans com per la gran diversitat de animals i de plantes que s’alimenten del seu entorn, tots depenem d’ella.
Però que fa l’esser humà front a aquest be comú?, Destruir-ho i intentar transformar-lo a la nostra semblança i adaptar-lo a les nostres necessitats, sense comptar amb el mal que fem.
Què quedarà per als nostres descendents?, diuen que la terra sense nosaltres es regeneraria molt ràpid, encara que el que realitzaria aquesta transició en un breu espai de temps és el mar.
El suport sobre el qual el bosc es desenvoluparia de nou canviària per descomptat, no és el mateix monticles de terra que de ciment, el ferro torna a la terra al seu estat natural, però el que està clar es que la vegetació ho cobriria tot d’una forma implacable .
Però no tot és negatiu, el bosc ens ofereix ombra, pau, tranquil•litat, coneixement, l’esser humà cada vegada es mes responsable i tendeix més a tenir cura del seu entorn, neixen conscienciacions al reciclatge.
I tot axó ho escric amb el cor ferit per els focs que cremant en aquest moment a un entorn tan nostra com es l’Empordà.

“LA PUERTA DE MI CASA” – REFLEXIONS

This slideshow requires JavaScript.


El passat mes de Març vam protagonitzar a Seniorlab un joc que en diem “La puerta de mi casa”.
En què consistia?: en trencar l’estereotip que tenim sobre les xarxes socials i què pensem sobre aquest fenomen.
Van averi iniciatives que van crear xarxa per inquietuds personals o temes generals, d’altres senzillament si van afegir a les que més els hi agradava i d’altres s’ho van mirar com dient “no sé, no sé”.
Vam parlar del significat i del que representa la participació en un entorn novadors com aquest, quin son els protocols d’actuació/participació, i sobre tot vam deixar molt clar que: “no es el mateix escriure a la teva xarxa, que a la d’altre persona”, existeix una ètica (escrita ó no) del comportament i de la privadesa.
Quan parlem sobre xarxa, exterioritzem una sèrie de aspectes negatius, com ara:
 Por.
 Incertesa.
 Falta de compromís social.
 Exigeix plena dedicació.
 Desconfiança.
 Desconeixement.
 Respecta.

Però també apreciem d’altres aspectes positius:

 Amistat.
 Relacions.
 Solucions a temes socials (denuncies).
 Arriba a molta gent.
El que està clar es que les xarxes socials son necessàries e interessants, el que em de fer es aprendre com gestionar-les i sobre tot quin tipus d’informació aboquem-hi.
Actualment el projecte Seniorlab a crescut en participació, per tant la xarxa ens serveix per interactua amb els diferents grups: matí/tarda.
Es realitzen entrades per fer comentaris, penjar imatges i vídeos, i sobre tot el més important els nostres projectes, aprofitem també per posar enllaços els blog que els séniors van creant.
Un cop acabats els treballs que portem a terme, queden reflectits com a sub-projecte, però dintre d’ells podem anar afegint més informació.
Hem de tenir molt present que la xarxa es la nostra eina de treball.

LLAR I TRADICIÓ

Imagen1

Aquest post acompanya al projecte: Masies de Castelldefels, dut a terme per: M. Angels Masats.
Durant molts anys Castelldefels, va ser destí de tots els que volíem sol i platja i no teníem mitjans per anar molt més lluny.
Però Castelldefels és molt més que pell cremada i paelles amb sorra.
Castelldefels és història com bé mostra aquesta presentació que ens parla en concret de les seves masies.
Parafrasejant a Napoleo el qual va dir: “Soldats! Quaranta segles d’història us contemplen!, Nosaltres podríem dir que: “des de dalt d’aquest castell 4000 anys ens contemplen “.
Sí, Castelldefels compta amb diversos segles a la seva esquena i 12 torres sentinelles (segons inf. Localitzada a: w.castelldefelsturisme.com), les incursions dels pirates sobre l’any 1550, van obligar a realitzar la construcció del seu castell, segons informació de la mateixa web.
Navegant i no pel riu Llobregat, crec haver arribat a bon port, aquest es diu wikipedia, rellegint els BANS, que trobo pels carrers, m’expliquen que el primer esment que es té del nom d’aquesta localitat és: Costrum Felix, encara que els romans que eren molt seus, li van donar el seu toc: Castello de Feles (Castell de Fidels), d’on prové la seva nomenclatura actual.
Us adjunto aquesta informació que crec pot ser d’interès, per conèixer els avantpassats que es van assentar en aquest paratge.

“Un tema a part és el nom de la localitat que té origen amb la reconquesta cristiana. Tenim testimonis del nom utilitzat per denominar Castelldefels durant l’època medieval, però els noms que apareixen als diferents documents experimentaven molta variabilitat donat que es tracta de topònims de transmissió oral que l’eclesiàstic o notari de torn tractava de reflectí en llatí. I així ens troben amb: Kastrum Felix (any 967), Castello de Feles (970), Castrum de Feles (970), Castrum quod dicitur Felix (987), Chastello de Fels (1024), Castro de Fels (1254), Castro Fidelium (1254), Castel de Felchs (1316) i Castell de Felchs (1393). Possiblement el nom prové del nom de persona Fèlix, qui seria el primer que va aprisar i fortificar l’indret, sota l’autoritat del comtat de Barcelona. El nom de Fèlix, a l’edat mitjana, fou utilitzat popularment com a Fels.
Senyors feudals privatius de Castelldefels
Núm. Nom Inici Fi Observacions
FAMÍLIA TICIÓ
1. Tició (o Tició de Feixa o Tició de Gavà) 1176/1178 després 1185 Feudatari del monestir
de Sant Cugat
2. Berenguer Tició després 1185 1223/1234 Fill de l’anterior
3. Berenguer Gerart 1223/1234 ? No era dels Tició, a qui fou segrestat el feu
4. Ferrer Garí, dit Tició esmentat 1286 Nét de Berenguer Tició
5. Ferrer Tició, dit Garí esmentat 1293 Fill de l’anterior
6. Maria 1340 Vídua de l’anterior, venc el feu
FAMÍLIA RELAT DE GUIMERÀ
7. Berenguer de Relat 1340 Conseller del rei Pere III
8. Elisabet de Relat 1360/1378 Filla de l’anterior i casada amb Gispert de Guimerà, dit Relat
9. Berenguer de Relat, dit Guimerà 1360/1378 1394 Fill de l’anterior
10. Bernat de Relat 1394 1410 Fill de l’anterior
11. Gispert de Relat, dit Guimerà 1410 1427 Fill de l’anterior, venc el feu a la família Marc (March), senyors d’Eramprunyà”
Informació extreta de: http://ca.wikipedia.org/wiki/Castelldefels

MONTSERRAT: MONTANYA MÀGICA PER EXCEL.LENCIA

Aquest article acompanya el post titulat: EL PARC DE MONTSERRAT: LLEGENDES I TRADICIONS (Treball realitzat per: Manel Sabaté, Antoni Muntanyola, Carles Alfons, Manuel Lopez i Jose Luis Fernandez).

Fotografía propietat de: David Baleta

Al llarg d’aquest treball s’ha realitzat una exhaustiva recopilació de dades, així com la integració d’un article personal d’un dels participants del projecte, imatges presses in situ i sobre tot ejercici en molt bona companyia, bona teca i algún agregat desconegut.
Així que em limitaré a parlar dels productes típics que podem trobar en la nostra visita a aquest lloc.
Abans de passar a la descripció que comentava voldria fer esment que aquest lloc (i és una opinió personal), té una atracció especial, com una mena d’imant que atreu tant a creients (òbviament) com a laics.
M’agrada pensar que hi ha un component molt important d’identitat catalana, i de curiositat per aquesta forma geològica que tenen els seus monticles i sobretot no oblidem la troballa de la Mare de Déu de Montserrat.
Us deixo aquesta web que m’ha semblat molt interessant, sobre aquest lloc i la cultura catalana en general:
http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana

Comencem pel “mato”, “tomàquet de Montserrat”, “mel”, “aromes de Montserrat”, “cigrons”, “fruits secs”, “vins” i un llarg etcètera de productes.
Com bé va dir Josep Pla: «La cuina és el paisatge posat a la cassola»
Web: http://www.act.cat/wp-content/uploads/2012/06/CatalunaGastronomia.pdf